Joventut. Periódich catalanista. Any II, nº93. 21-XI-1901
LA TETRALOGÍA EN CATALÁ
Per Joan Massana

 

No es un fet, peró está en vías de serho y ho será sens dubte, á pesar de las inmensas dificultats que una adaptació á conciencia d'una obra d'aytal índole ofereix al qui tingui las espatllas prou forsudas pera empéndrela.

Y quina idea més hermosa! Que n'es de gran! Tant si's mira pel costat d'enaltir la escena catalana ab una creació sens parell, com si's tendeix á fer arribar el públich al cor del més gran monument lírich-dramatich. Y aixó es lo que's proposa la jove «Associació Wagneriana».

Tanquém els ulls un moment per'assaborir l'ideal d'una germanor entre'l pensament wagneriá y la ferrenya parla de nostra patria, puig poch ó res pert en vestirse ab las galas de nostre idioma una concepció que tant s'avé ab nostre modo de pensar y d'ésser.

La tasca es ben difícil, molt més de lo que á primera vista sembla, sobre tot quan que té deferla es wagneriá de cor y músich: mes no impossible. El catalá, com també la música popular d'aquesta terra, s'assemblan més al alemany y son més propias pera rebre tractaments d'altura que cap més altra de las llenguas meridionals. La tosca manera y grandiós llenguatje delCanigó s'adaptarán á la salvatje naturalesa dels temps primitius, á sos terrorífichs personatjes y al espetech dels elements; millor que'l castellá ó italiá, ab totas sas finors y dolcesas.

Nostra Atlántida, l'obra més gran dels últims temps literaris, evoca uns sentiments semblants als del Anell del Nibelung: abdós han sigut forjats al calor d'una inspiració semblanta; abdós semblan voler sotraquejar el món desde sas entranyas; abdós s'aparellan á inmensos paralelepipeds de granit sense pulir, despullats de tot adorno, lo qual no impideix trobarhi, quan menys ho penséu, una flor esculpida á la sembla, ab una agulla.

¿Quí s'admirará d'ohir á Wotan acompanyar las gradiosas estrofas de l'Atlántida ab els intensos y misteriosos ayres de casa nostra, orquestats á perfecció? Y aquell enfilall de crits feréstechs, malediccions, esclats de rabia y lluyta de complicadas passions ¿no trobará millor expressió en aytal medi? Mentres que sempre será ridícul sentir jurar en ini, ó ceceando por todo lo alto, als personatjes d'una tan tremenda inspiració.

Per altra part, faría aixó que'l públich, qual bona voluntat hem pogut apreciar en las darreras representacions, conegués l'acció del drama musical, ó sía'l resultat de la fusió de las arts que l'integran, y de las quals la música no n'es més que un element: el principal si's vol; y que Wagner fos considerat com á filosop, poeta y potser altras cosas, avans que com á músich.

Y finalment, constituhiría la proba més gran de la ductibilitat musical del catalá, y la demostració més seria de la possibilitat d'establir un veritable drama musical en nostra terra, ben diferent del centre y sur d'Espanya, hont may passará de zarzuela grande.

Contáctanos