Per Eva Muns


1837. Neix el dia de Nadal, a Bellagio, prop del llac de Como. És la segona filla de Franz Lizst i Marie de Flavigny, Comtessa d’Agoult.

 

1847. Etapa de formació a París, sota la direcció de la Princesa Carolina de Wittgenstein, aleshores parella de Liszt. No li donen referències sobre la mare. Mantè molt poca relació amb el pare.

 

1853. Coneix Richard Wagner, a París, a qui visita en companyia del seu pare i els seus germans.

Leer más: Cronologia Còsima Liszt

Wagneriana, nº8. 1998 (edicició catalana)
EL COR DE PELEGRINS DE TANNHÄUSER
Per Eva Muns

El Cor de Pelegrins, símbol de la penitència i de l’absolució és, en el conjunt de Tannhauser, certament, un element secundari. Richard Wagner, procupat com sempre per tots els detalls cuidà al màxim l’ambientació de l’escena i comenta: “Comença l’obra amb el cor dels pelegrins; el cant s’apropa, va creixent amb poderosa efusió i després s’allunya. Als darrers ressons del cant, arriba el capvespre. En les ombres de la nit, apareixen màgiques visions i una rosada boirina capvespral s’aixeca fent remolins; se senten cants de joia voluptuosa i s’albiren els moviments torbadors d’una dansa lasciva i horrorífica”. L’aparició dels pelegrins inicia un passatge molt inspirat, que s’adapta perfectament a l’argument i combina amb l’ambient en que es desenvolupa la seva actuació, marcant el contrast evident entre el misticisme que l’aparició i el cant dels penitents representa i les escenes terrenals, temptadores, sensuals que es desenvolupen entre Tannhäuser i Venus.

Leer más: El cor de pelegrins de Tannhäuser

EMILI VENDRELL: Un Lohengrin desconocido
Por Eva Muns

EMILI VENDRELL, de quien se celebró el centenario de su nacimiento el año pasado [1993] , fue un tenor muy querido en Cataluña, que se distinguió especialmente por su espíritu de trabajo, su lirismo y el amor a su tierra.

Su vocación arranca de los primeros años de la infancia cuando demostró estar especialmente dotado para la música y se confirmó en enero de 1911 cuando entró a formar parte de l’Orfeó Català, teniendo como maestro a Lluís Millet, fundador de esta agrupación coral tan arraigada en Cataluña y tan estimada por nuestro tenor. Vendrell sentía gran admiración y respeto por el Maestro Millet. Sobre él comenta en la obra “El Mestre Millet i jo”:  “...Amaba la música porque todo él era música, vibración, ritmo. Y de estos amores del maestro nació el Orfeó Català. La obra más grande que haya producido el genio del artista. Por eso fue tan grande el Orfeó Català, porque fue la obra de un gran amor...”

Leer más: Centenario de Emili Vendrell: un Lohengrin desconocido

Contáctanos