Contáctanos

Acceso Usuarios

[Preludi de Parsifal] Amor, Fè: Esperança?

Por Richard Wagner

 

Primer Tema: «Amor»
«Preneu mon Cos, preneu ma Sang per la Gracia de nostre Amor!»

(Es repetit per veus d'angels, esvaint-se.)

«Preneu ma Sang, preneu mon Cos, en recordança meva»

(Se repeteix també, esvaint-se.)

 

Segon Tema: «Fè»
Prometença de Redempció per la Fè. Ferma y plena s'amostra la Fè, sempre creixenta y ben disposta, aduc enmitg de la pena.

Al renovar-se la prometença, respon la Fè de dalt de les més dolces alçaries, devallant com portada per les ales de la Coloma blanca, penetrant sempre més plena y més forta en els cors dels homes, omplenant el món y la natura ab tota la poixança més grandiosa y retornant aprés vers les alçaries etèries suaument apaibagada.

Apres, una volta encara, d'enmitg les esgarrifances de la solitut brolla tremolós el plant de la Compassió amorosa, remembrant la temença, l'angoixa de la suor divina del Mont dels Olivers, els divins martiris del Gòlgotha...

El cos s'esblaima, la sang s'escola y, aplegada dins del calze, resplendeix ab un flam de benedicció celestial, espandint per damunt de tot çò qui viu y pateix les delicies de la Gracia de Redempció per l'Amor.

Envers aquell qui -oh terrible penediment del cor!- deu consumir-se endinzat pel castic diví en la contemplació de la tomba, envers Amfortas, el pecador qui té la cura del santuari, ens sentim propicis: hi haurà redempció per' les dolors qui corsequen la seva ànima?

Altra volta encara oim la prometença y... esperem!

 

FUENTE:

PARCIVAL. Ricart Wagner

Traducido por Geroni Zanné y Joaquim Pena.

Associació Wagneriana. Barcelona, 1907, p. 5-7