Contáctanos

Acceso Usuarios

A l'amic reial

Por Richard Wagner
(Endreça a Luís II de Baviera)

Oh rei, qui august has protegit ma vida,
de les altes bondats preat tresor!
Còm cerco, l'aspra lluita ja finida,
per tes mercès immenses el mot d'or!
En lloc no'l troba mon afany sens mida
i amb tot, sempre més lluny cerca mon cor
la paraula qui expressi amb més justesa
del meu esprît la gratitud palesa

Ço qu'ets per' mi, tan sols ho puc comprendre
ço que fui sense tu considerant:
cada estel sa clarô'm volia prendre,
cada esperança'm duia un desencant.
Als lleus antulls del món devia'm vendre,
la sort anava amb mos dalers jugant;
ço qui'm portava vers l'obra d'art lliure,
m'era traït per la fretura del viure.

Aquell qui un dia reflorir manava
el bacle sec amb son poder diví,
si la meva esperança se'n portava
car mon consol darrer feia fugî,
amb pura fe l'esprît me reforçava,
i'm féu trobar dins mi mateix, a mi.
I si a eixa fe vaig consagrar ma vida,
ell m'orna'l bacle amb nova reflorida.

Ço qu'en mon interior vibrar sentia,
batejava també en un altre pit;
ço qui amb afany mon cor viril omplia,
omplia un jove cor amb sant delit;
i ço qui amb foc primaveral movia
a una fi igual, conscient i indefinit,
s'espandí com delícia benaurada,
d'una fe mutual a la brotada.

La primavera ets tu qui vingué a ornar-me,
de l'arbre meu la sava renovant;
ton crit de la foscor va deslliurar-me
quan mes forces s'anaven acabant.
El teu gest beneït, en saludar-me,
tota pena'm llevà en un dolç instant;
i ara avenço orgullós per via nova
en l'estival regió on la gràcia hom troba.

Còm ara una paraula trobaria
amb què expressar ço qu'ets per' mi arribés?
No puc parlar de la vàlua mia,
si res al teu costat, oh rei, no és!
Així mon obra, qui lluitant neixia,
reposa benaurada en ton recés;
tu m'has dut dels afanys la deslliurança
al bell punt que perdia l'esperança.

Servo sols una cosa en ma pobresa:
la fe, qui germinà també en ton pit;
ella és la força qui'm dón l'ardidesa,
la meva amor referma dia i nit.
Amb tu jo la gaudesc en sa puresa,
perdent-la si la deixes en oblit;
i així'm dónes la força immensurable
per'remerciar la teva fe indomable.

Richard Wagner.
Starnberg - Estiu de 1864.

FUENTE:

La Walkíria. Ricard Wagner

Traducido por Jeroni Zanné y Joaquim Pena.

Associació Wagneriana. Barcelona, 1927, p. 7-8