Contáctanos

Acceso Usuarios

Els Mestres Cantaires de Nuremberg, obertura

Per Ricard Wagner

 

Els Mestres Cantaires apareixen amb fastuosa solemnitat davant del poble de Nuremberg, duent en processó les "leges tabulaturæ", aquelles antigues lleis d'una forma poètica servada encara amb tota cura, però l'essència de les quals s'era ja perduda de molt temps.

Darrera la senyera enlairada, on hi ha la imatge del rei David polsant l'arpa, ve el personatge de Jan Sacs, l'únic verament popular. Les cançons seves són entonades per tot el poble, com una salutació que aquest li endreça.

D'entre la gentada brollen uns suspirs amorosos; són de la bella filla d'un dels Mestres, la mà de la qual ha estada oferta com premi d'una tençó lírica. Vestida de festa, emperò rublerta d'ànsia i de temença, adreça l'esguard envers son adorat, un veritable poeta, mes no pas Mestre Cantaire.

Apareix aquest, eixint d'entre'l poble, i esguardant la donzella amada, li diu a cau d'orella la cançó d'amor de l'eterna jovenesa.

Els aprenents dels Mestres s'hi barregen, avalotats i manifassers, amb infantívol posat de saberuts, destorbant l'espai d'aquells cors. Açò és motiu de batussa i desori.

Intervé Jan Sacs, qui ha escoltat concirós el cant d'amor; ofereix protector acolliment al cantaire i l'amena, entre ell i sa estimada, davant el seguici dels Mestres. El poble els aclama.

El cant d'amor ressona ara barrejat amb el dels Mestres: el rigorisme escolàstic i la lliure inspiració poètica se són agermanats i les aclamacions a Sacs omplenen l'espai.

FUENTE:

ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG

Associació Wagneriana. Barcelona, 1923, p. 7-8

Traducido por Joaquim Pena.