Per Ricard Wagner

El primer tema qu'entonen els instruments de corda és aparescut ja en la tercera estrofa de la cançó del sabater, en l'acte segon; aleshores expressava l'amarga queixa de l'home resignat qui mostrava al món un rostre gai i vigorós; aquesta queixa secreta, Eva l'havia compresa i tan fortament s'era apregonada en son cor, que volgué fugir tans sols per a no oir més aquella cançò, tan joiosa aparentment. Ara apareix aquest tema tot sol i desentrotllat per a apaivagar-se en la resignació. Mes, tot seguit les trompes fan sentir, com venint del lluny, el cant solemnial amb que Jan Sacs saluda Luter i sa Reforma, cant qui donà al poeta una popularitat immensa.

Després de les primeres estrofes, els instruments de corda reprenen, molt dolçament i pausada, frases isolades de la propia cançò del sabater, com si l'home apartés l'esguard del treball material i'l portés envers l'alçària per a endinzar-se en suaus i falagueres visions. Llavors les trompes segueixen executant, en una sonoritat molt més plena, l'himne del Mestre, amb el qual Jan Sacs a son entrada en la festa és saludat de tot el poble de Nuremberg amb unànim esclat d'entusiasme.

Després torna a sentir-se el primer tema dels instruments de corda, expressant potentment l'emoció d'una ànima pregonament corpresa; per fí calmant-se fins apaivagar-se, assoleix la serenitat infinida d'una dolça i benhaurada resignació.

FUENTE:

ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG

Associació Wagneriana. Barcelona, 1923, p. 130

Traducido por Joaquim Pena.


Contáctanos