Por Richard Wagner

 

L'antiga deesa germànica, l'amable, dolça i graciosa HOLDA, qui en son passeig anyal per la terra duia als camps fertilitat i bonança, degué, amb l'aparició del Cristianisme, compartir la sort de Wotan i de tots els demés déus. Si bé és cert que no fou absolutament negada l'existència d'aquestos, ni llur poixança meravellosa, car el poble tenia en ells una fe massa arrelada, amb tot, llur influència benfactora d'abans se tornà suspecta i maligna. Holda fou foragitada a les baumes soterrànies del sí de les muntanyes; les seves eixides d'aquells llocs duien arreu la malastrugança, i el seu seguici semblava un esbart ferest.

Leer más: Tannhäuser, proemi

Por Richard Wagner

 

El terrible vaixell de l'Holandès Errant ve brunzent entremig la tempesta; S'apropa a la costa i gita l'àncora arran de terra, on ha estat promès al seu patró que un jorn trobaria la seva redempció.

De poc en poc, devé perceptible el ressò misericordiós d'aquesta nova de salvació, qui ens rubleix com un plany i com una pregària.

Fadigat i dalint-se per la mort, l'Holandès petja la costa, mentre que la tripulació, defallida pel constant vetllar, posa en segur el vaixell bo i treballant en silenci.

Quantes vegades el malaurat patró s'ha trobat ja en cas semblant! Quantes vegades, del mig la mar estant, menava son vaixell cap a les platges dels homes, on li era concedit el consol de tocar terra cada set anys! Quantes vegades creia assolida la fi del seu torment, mes ai!... quantes vegades també, desenganyat terriblement, havia de reprendre el foll viatge errant!

Leer más: L'Holandès errant, obertura

Por Richard Wagner

 

[p. 87] Si llencem una ullada sobre'ls pobles y les nacions, descobrirem per tota Europa la bullida d'una commoció poderosa, quals primeres vibracions ja s'han fet sentir entre nosaltres, però qui menacen esclatar bentost damunt nostre ab tota sa força. Europa apareix com un volcà immens, del pregon del qual sorgeix un braol inquietador constanment creixent; del cim del qual munten fins al cel negres y tempestuoses colones de fum, escampant-se a l'entorn y encerclant la terra de les ombres de la nit, mentre ja algunes corrents de lava, rompent la dura crosta, com furients precursors llisquen cap a la vall, destruint-ho tot.

Un poder sobrehumà sembla emparar-se del nostre continent; sembla estar a punt de llençar-lo fòra de sa vella ruta per empenyê-l en una de nova.

Leer más: La revolució

Per Ricard Wagner

El primer tema qu'entonen els instruments de corda és aparescut ja en la tercera estrofa de la cançó del sabater, en l'acte segon; aleshores expressava l'amarga queixa de l'home resignat qui mostrava al món un rostre gai i vigorós; aquesta queixa secreta, Eva l'havia compresa i tan fortament s'era apregonada en son cor, que volgué fugir tans sols per a no oir més aquella cançò, tan joiosa aparentment. Ara apareix aquest tema tot sol i desentrotllat per a apaivagar-se en la resignació. Mes, tot seguit les trompes fan sentir, com venint del lluny, el cant solemnial amb que Jan Sacs saluda Luter i sa Reforma, cant qui donà al poeta una popularitat immensa.

Leer más: Els Mestres Cantaires de Nuremberg: Acte III, preludi

Per Ricard Wagner

 

Els Mestres Cantaires apareixen amb fastuosa solemnitat davant del poble de Nuremberg, duent en processó les "leges tabulaturæ", aquelles antigues lleis d'una forma poètica servada encara amb tota cura, però l'essència de les quals s'era ja perduda de molt temps.

Darrera la senyera enlairada, on hi ha la imatge del rei David polsant l'arpa, ve el personatge de Jan Sacs, l'únic verament popular. Les cançons seves són entonades per tot el poble, com una salutació que aquest li endreça.

Leer más: Els Mestres Cantaires de Nuremberg, obertura

Por Richard Wagner
(Endreça a Luís II de Baviera)

Oh rei, qui august has protegit ma vida,
de les altes bondats preat tresor!
Còm cerco, l'aspra lluita ja finida,
per tes mercès immenses el mot d'or!
En lloc no'l troba mon afany sens mida
i amb tot, sempre més lluny cerca mon cor
la paraula qui expressi amb més justesa
del meu esprît la gratitud palesa

Leer más: A l'amic reial

Por Richard Wagner

 

Un antic poema, un original poema d'amor, renovat inextingiblement i reproduït en totes les llengües de l'Europa medieval, ens parla de Tristany i Isolda.

El fidell vasall, qui estimava Isolda sense voler confessar-s'ho ell mateix, l'havia anada a demanar per al seu rei, i ella, veient-se impotent de resistir, degué seguir el vasall com a núvia del sobirà. Gelosa dels seus drets calcigats, la deessa de l'amor se venjà: el beuratge d'amor que, segons l'usatge, la previsora mare d'Isolda havia destinat al qui's mullerava amb aquesta sols per raons d'Estat, ella'l féu servir, per un enginyós malentès, a la jove parella, qui tantost el tastà, se sentí de sobte inflamada d'un foc abrusador, i ambdós amants degueren jurar-se que serien sempre l'un de l'altre. D'aleshores estant, no hi hagué per a ells sinó desitjos, dalers, jois i penes d'amor sense fi; en canvi'l món, el poder, la fama, la glòria, l'honor, la noblesa, la fidelitat, l'amistat, tot se'ls esvaí com un somni frèvol. Una sola cosa sobrevisqué: el daler, l'insadollable daler, l'aspiració eternament reproduïda, assedegant-els i consumint-els; i per única redempció, la mort... Morir, finar, no despertar mai més!

Leer más: [Tristany i Isolda] Preludi

Por Richard Wagner

 

Semblava que del món ple d'odis i discòrdies n'havia desaparescut l'amor, car ja no's mostrava ni regia amb ses lleis la societat humana. En mig del xorc afany de lucre i de riqueses, únics reguladors de tot el tràfec mundà, sentia'l cor de l'home un inextingible desig de satisfer ses ànsies amoroses, desig qui creixia més ardent i indomitable com més la realitat amb ses opressions el condemnava a una inacció més restringida. L'origen i la fi d'aquest misteriós afany amorós foren portats per la imaginació encisada fora del món real, i desitjosa aquesta de consolar-se amb una imatge sensible d'aquell bé sobrenatural, li donà una forma meravellosa, la qual, atribuint-li baix el nom de «Sant Grial» el caràcter d'una cosa verament existent però remotament llunyana, dalí, cercà i féu objecte de ferventa fe. Era'l Grial el calze preuat en el qual un jorn el Salvador oferí als seus la beguda de comiat i en el qual després fou recollida la sang que vessà en la creu per amor als seus germans, sang que fou conservada en tota sa calor vital, com deu inestroncable d'eterna amor. Aquest calze de salvació ja li havia sigut pres una vegada a la humanitat indigna; fins que un estol d'àngels el baixà altra volta del cel a uns homes solitaris i fervorosos, deixant-los-hi en custòdia perquè amb sa contemplació fossin miraculosament enfortits i santificats, i consagrant així aquests éssers purs i escollits com campios terrenals de l'amor eterna.

Leer más: [Lohengrin] Preludi

Wagneriana, nº8. 1998 (edicició catalana)
COMUNICAT ALS DIRECTORS D’ORQUESTRA I ALS INTÈRPRETS DE LA REPRESENTACIÓ DEL TANNHÄUSER
Per una perfecta representació del Tannhäuser
Per Richard Wagner

 

Transcrivim a continuació el comunicat que el propi Richard Wagner va escriure entre el 14 i el 24 d’agost de 1852, per a la revista musical de Brendel. Imprès a Zuric i adreçat als teatres, segons el desig de l’autor.

     * * *

Un nombre considerable de teatres ha format el projecte de representar pròximament el meu Tannhäuser. Aquest fet inesperat i de cap de les maneres provocat per mi, em demostra el gran inconvenient de no poder assistir personalment als preparatius de les representacions anunciades, de tal manera que m’he preguntat durant algun temps si no hauria de desautoritzar tals empreses.

Leer más: Per una perfecta representació de Tannhäuser

Contáctanos