Contáctanos

Acceso Usuarios

Apéndice a «Religión y arte»: «¿A qué contribuye este conocimiento?» y «Conócete a ti mismo

Wagneriana, nº1. 1977
Apéndice a «Religión y arte»: «¿A qué contribuye este conocimiento?» y «Conócete a ti mismo»
Por Richard Wagner

 

[ Religión y arteApéndice a «Religión y arte»: «¿A qué contribuye este conocimiento?» y «Conócete a ti mismo» ]

 

¿A qué contribuye este conocimiento?

Si preguntáis para qué puede servir el conocimiento de la decadencia del hombre, dado que todos nos hemos convertido, en virtud de este desarrollo histórico, en lo que somos, se podría en primer lugar con una cierta y reservada distancia rebatir: preguntádselo a los que hicieron, en los más diversos tiempos, verdadera y completamente propio tal conocimiento, y aprended de ellos a compenetrarse con uno mismo. Esto no es nuevo; porque todo gran espíritu ha sido en realidad únicamente guiado por él; interrogad a los grandes poetas de todos los tiempos; interrogad a los auténticos fundadores de las verdaderas religiones. De buena gana, quisiéramos también dirigirnos a los poderosos jefes de estado, si pudiesen darnos garantías de estar verdadera y completamente en posesión de tal conocimiento, lo que es imposible, por la sencilla razón de que los asuntos de que debieron ocuparse les obligaron siempre a situaciones y experiencias de hecho, sin que les fuese concedido dirigir una mirada libre por encima de tales elementos puramente empíricos y sobre sus razones originarias. Precisamente, el jefe de estado es, por contra, aquel que, señalando sus errores, se puede demostrar de modo claro que quiere decir el no haber llegado a aquél conocimiento.

Leer más: Apéndice a «Religión y arte»: «¿A qué contribuye este conocimiento?» y «Conócete a ti mismo

Tannhäuser, obertura

Por Richard Wagner

 

Comença l'orquestra amb el cant dels pelegrins; el cant s'apropa, va creixent fins a una poderosa expansió i després s'allunya.

Amb els darrers ressons del cant arriba el capvespre.

En fer-se nit, apareixen màgiques visions; una rosada boirina capvespral munta en remolins, sonen cants de joia voluptuosa i hom albira els moviments desordenats d'una dansa lasciviosa i horrorífica. Són les seduccions corruptores del Venusberg, les quals en les hores nocturnes s'amostren a aquells qui duen llur cor tot arborat d'un ardit daler sensual.

Leer más: Tannhäuser, obertura

Tannhäuser, proemi

Por Richard Wagner

 

L'antiga deesa germànica, l'amable, dolça i graciosa HOLDA, qui en son passeig anyal per la terra duia als camps fertilitat i bonança, degué, amb l'aparició del Cristianisme, compartir la sort de Wotan i de tots els demés déus. Si bé és cert que no fou absolutament negada l'existència d'aquestos, ni llur poixança meravellosa, car el poble tenia en ells una fe massa arrelada, amb tot, llur influència benfactora d'abans se tornà suspecta i maligna. Holda fou foragitada a les baumes soterrànies del sí de les muntanyes; les seves eixides d'aquells llocs duien arreu la malastrugança, i el seu seguici semblava un esbart ferest.

Leer más: Tannhäuser, proemi

L'Holandès errant, obertura

Por Richard Wagner

 

El terrible vaixell de l'Holandès Errant ve brunzent entremig la tempesta; S'apropa a la costa i gita l'àncora arran de terra, on ha estat promès al seu patró que un jorn trobaria la seva redempció.

De poc en poc, devé perceptible el ressò misericordiós d'aquesta nova de salvació, qui ens rubleix com un plany i com una pregària.

Fadigat i dalint-se per la mort, l'Holandès petja la costa, mentre que la tripulació, defallida pel constant vetllar, posa en segur el vaixell bo i treballant en silenci.

Quantes vegades el malaurat patró s'ha trobat ja en cas semblant! Quantes vegades, del mig la mar estant, menava son vaixell cap a les platges dels homes, on li era concedit el consol de tocar terra cada set anys! Quantes vegades creia assolida la fi del seu torment, mes ai!... quantes vegades també, desenganyat terriblement, havia de reprendre el foll viatge errant!

Leer más: L'Holandès errant, obertura

La revolució

Por Richard Wagner

 

[p. 87] Si llencem una ullada sobre'ls pobles y les nacions, descobrirem per tota Europa la bullida d'una commoció poderosa, quals primeres vibracions ja s'han fet sentir entre nosaltres, però qui menacen esclatar bentost damunt nostre ab tota sa força. Europa apareix com un volcà immens, del pregon del qual sorgeix un braol inquietador constanment creixent; del cim del qual munten fins al cel negres y tempestuoses colones de fum, escampant-se a l'entorn y encerclant la terra de les ombres de la nit, mentre ja algunes corrents de lava, rompent la dura crosta, com furients precursors llisquen cap a la vall, destruint-ho tot.

Un poder sobrehumà sembla emparar-se del nostre continent; sembla estar a punt de llençar-lo fòra de sa vella ruta per empenyê-l en una de nova.

Leer más: La revolució

Els Mestres Cantaires de Nuremberg: Acte III, preludi

Per Ricard Wagner

El primer tema qu'entonen els instruments de corda és aparescut ja en la tercera estrofa de la cançó del sabater, en l'acte segon; aleshores expressava l'amarga queixa de l'home resignat qui mostrava al món un rostre gai i vigorós; aquesta queixa secreta, Eva l'havia compresa i tan fortament s'era apregonada en son cor, que volgué fugir tans sols per a no oir més aquella cançò, tan joiosa aparentment. Ara apareix aquest tema tot sol i desentrotllat per a apaivagar-se en la resignació. Mes, tot seguit les trompes fan sentir, com venint del lluny, el cant solemnial amb que Jan Sacs saluda Luter i sa Reforma, cant qui donà al poeta una popularitat immensa.

Leer más: Els Mestres Cantaires de Nuremberg: Acte III, preludi

Els Mestres Cantaires de Nuremberg, obertura

Per Ricard Wagner

 

Els Mestres Cantaires apareixen amb fastuosa solemnitat davant del poble de Nuremberg, duent en processó les "leges tabulaturæ", aquelles antigues lleis d'una forma poètica servada encara amb tota cura, però l'essència de les quals s'era ja perduda de molt temps.

Darrera la senyera enlairada, on hi ha la imatge del rei David polsant l'arpa, ve el personatge de Jan Sacs, l'únic verament popular. Les cançons seves són entonades per tot el poble, com una salutació que aquest li endreça.

Leer más: Els Mestres Cantaires de Nuremberg, obertura

A l'amic reial

Por Richard Wagner
(Endreça a Luís II de Baviera)

Oh rei, qui august has protegit ma vida,
de les altes bondats preat tresor!
Còm cerco, l'aspra lluita ja finida,
per tes mercès immenses el mot d'or!
En lloc no'l troba mon afany sens mida
i amb tot, sempre més lluny cerca mon cor
la paraula qui expressi amb més justesa
del meu esprît la gratitud palesa

Leer más: A l'amic reial

[Preludi de Parsifal] Amor, Fè: Esperança?

Por Richard Wagner

 

Primer Tema: «Amor»
«Preneu mon Cos, preneu ma Sang per la Gracia de nostre Amor!»

(Es repetit per veus d'angels, esvaint-se.)

«Preneu ma Sang, preneu mon Cos, en recordança meva»

(Se repeteix també, esvaint-se.)

 

Leer más: [Preludi de Parsifal] Amor, Fè: Esperança?

[Tristany i Isolda] Preludi

Por Richard Wagner

 

Un antic poema, un original poema d'amor, renovat inextingiblement i reproduït en totes les llengües de l'Europa medieval, ens parla de Tristany i Isolda.

El fidell vasall, qui estimava Isolda sense voler confessar-s'ho ell mateix, l'havia anada a demanar per al seu rei, i ella, veient-se impotent de resistir, degué seguir el vasall com a núvia del sobirà. Gelosa dels seus drets calcigats, la deessa de l'amor se venjà: el beuratge d'amor que, segons l'usatge, la previsora mare d'Isolda havia destinat al qui's mullerava amb aquesta sols per raons d'Estat, ella'l féu servir, per un enginyós malentès, a la jove parella, qui tantost el tastà, se sentí de sobte inflamada d'un foc abrusador, i ambdós amants degueren jurar-se que serien sempre l'un de l'altre. D'aleshores estant, no hi hagué per a ells sinó desitjos, dalers, jois i penes d'amor sense fi; en canvi'l món, el poder, la fama, la glòria, l'honor, la noblesa, la fidelitat, l'amistat, tot se'ls esvaí com un somni frèvol. Una sola cosa sobrevisqué: el daler, l'insadollable daler, l'aspiració eternament reproduïda, assedegant-els i consumint-els; i per única redempció, la mort... Morir, finar, no despertar mai més!

Leer más: [Tristany i Isolda] Preludi

Más artículos...

  1. [Lohengrin] Preludi
  2. Per una perfecta representació de Tannhäuser
  3. Una palabra de introducción para la obra de Hans von Wolzogen...
  4. Les aspiracions republicanes enfront la monarquia
  5. L'Art y la Revolució
  6. Una comunicación a mis amigos [fragmento]
  7. Un recuerdo de Rossini
  8. Traslación de las cenizas de Weber a Dresde
  9. Sobre poetizar y componer
  10. Sobre la determinación de la ópera
  11. Sobre el significado de Parsifal
  12. Sobre el estado y la religión
  13. Religión y arte
  14. Recuerdos de mi vida (1813-1842)
  15. ¿Qué es alemán?
  16. Proyecto publicado con los estatutos del "Patronatverein"
  17. Prefacio. Bayreuther Blätter, primer artículo
  18. Preámbulo para el año 1880
  19. Moderno
  20. Mis recuerdos sobre Spontini
  21. Mis recuerdos sobre Luis Schnorr de Karolsfeld, muerto en 1865
  22. La Sinfonía Heroica, de Beethoven
  23. La revolución
  24. La prohibición de amar
  25. La ópera alemana
  26. La muerte de Sigfrido
  27. Introducción al artículo del Conde de Gobineau
  28. Historia de una sinfonía (carta al editor Fritzsch) Venecia, 31-12-82
  29. Heroísmo y Cristianismo
  30. Gran festival y estreno de Bayreuth en 1882
  31. Fragmentos de sus escritos
  32. Epistolario a Matilde Wesendonk
  33. El público en tiempo y espacio
  34. El Judaísmo en la música
  35. El arte del futuro. En torno al principio del comunismo
  36. El arte de dirigir la orquesta
  37. De lo femenino en lo humano
  38. Declaración a los miembros del "Patronatverein"
  39. Comunicación a los señores patrones de los "Bühnenfestspiele" de Bayreuth
  40. Comentarios sobre los principales personajes de ”Lohengrin”
  41. Carta sobre el Tannhäuser París, 27 de marzo de 1861
  42. Carta al Duque de Bagnera. Villa de Angri, 22 de abril de 1882
  43. Carta abierta al Sr. Schön, en Worms
  44. Carta a M.G. Monod. Sorrento, 25 de octubre de 1876
  45. Carta a H. v. Wolzogen
  46. Carta abierta a Friedrich Nietzsche
  47. Carta a Federico Villot
  48. Carta abierta a Ernst von Weber, autor de "Las cámaras de tortura de la ciencia"
  49. Carta a August Röckel
  50. Beethoven [fragmento]
  51. Beethoven
  52. A los señores presidentes de las "Sociedades Wagner"
  53. Aclaraciones sobre "El judaísmo en la música"
  54. Acerca de la denominación "Musikdrama"
  55. Charla de Siegfried Wagner en Wiesbaden (24.4.1897)
  56. Recuerdos
  57. Correspondencia
  58. Habla Winifred Wagner
  59. Mi labor al frente de los Festivales
  60. Un cuarto de siglo tras la muerte de Richard Wagner
  61. Sobre la forma musical
  62. Wagner el músico
  63. Richard Wagner y la literatura clásica española
  64. Richard Wagner: genio y figura
  65. Los esbozos de Wagner en la composición del "Anillo"
  66. En memoria de Winifred Wagner
  67. Centenario de "El Anillo del Nibelungo"
  68. El desvío nietzscheano de Wagner
  69. Recuerdos de Richard Wagner
  70. Algunas anécdotas wagnerianas
  71. Los responsorios y el Parsifal
  72. Wagner y los animales
  73. La filosofía y la escena
  74. Al lector. Prólogo
  75. Tercer Acto
  76. Segundo Acto
  77. Primer Acto
  78. El teatro invisible

Subcategorías