Per Agustí Calvet "Gaziel"

Seny, treball i llibertat (Suïssa) [1961]
V Una diada a la Jungfrau. [2.] Alpinisme confortable i mitologia wagneriana.

[p. 1167] És un món, exactament, de proporcions wagnerianes. Tot hi és colossal, desmesurat i sublim. No hi ha com veure aquests paratges per a compendre tetralogia famosa. I em demano si el germanisme de Wagner, els dels Nibelungs, més que a la manera genuïnament alemanya -com el de Kant i Goethe, el de Beethoven i Schiller, el de Brahms i Hegel, o el del mateix Wagner dels Mestres Cantaires, Tristany i Isolda, Lohengrin iTannhäuser, no serà més aviat a l'escala d'aquesta geologia alpina, que aclapara i esmicola, sota miríades de tones de matèria còsmica, l'íntima dolçor de la petitesa humana. Els déus de Goethe segueixen essent els de Grècia. El Walhalla wagnerià, en canvi, rebutja tota idea serena d'Olimp, que devia ser com un partenon més gran. L'Olimp germànic és habitat d'uns déus retuts per conflictes fatídics i uns herois que només es mouen enmig de cataclismes, congestes i abismes com aquests.

El més curiós, potser, és que, tot això, m'ho vaig dient a mi mateix, mentre contemplo i descobreixo noves i més basardoses perspectives, còmodament assegut, però, dins un vagó, abrigat de tot perill i de tota inclemència, mentre el tren va trescant i s'enfila sense donar ni la més lleu sensació d'inseguretat o feblesa, arran d'uns cingles, per damunt d'uns avencs i en el pendís d'unes balmes inimaginables -i tot plegat amb una senzillesa com no ho haurien pogut fer ni aquells éssers fabulosos de la mitologia wagneriana. Tanmateix és un fet ben estrany, tot i que els viatgers que vénen amb mi en el tren no semblin pas adonar-se'n.

Un prospecte que ens han repartit a l'estació d'Interlaken, abans d'emprendre la sortida, diu que aquesta zona alpina -la de l'Oberland bernès- és famosa arreu del món per la majestat i la varietat dels seus panorames. I tot seguit afegeix: "Ferrocarrils i carreteres condueixen a grans altures d'aquesta contrada i fins a molts alts cims més enlairats. Així -acaba astuciosament el prospecte- queden suprimides les caminades llarguíssimes i perilloses i es posa a l'abast de tothom, per edat que tingui el viatger, poder arribar sense fatiga a la regió de les neus eternes." Bravo! Bravíssim! A l'autor d'aquest porspecte (si ja no ho han fet) haurien de donar-li la més gran medalla del Turisme Alpí. És un home que ha vist i definit perfectament el problema.

Avui dia, però, ja no ens estranyem de llegir coses semblants ni de practicar-les -com ara jo ho estic fent. L'slogan genial del turisme suís és facilitat a tota mena de gent flaca, vella, tarada, babau o bé obtusa de naixença, les sublimitats de la naturalesa. I penso si en el fons de la tetralogia wagneriana no hi ha una adulteració semblant: la de ressucitar, amb cartró, purpurina, llauna i focs de bengala, una mitologia tronada i completament fòssil. Separant de la tetralogia famosa els seus admirables fragments lírics i simfònics, el text i la maquinària només són bons per a embadocar inteligències primàries i al·lucinades, com la de Hitler, o endulcir l'esclerosi d'una [p. 1168] burgesia decadent, que tot anant a rentar-se les entranyes esgotades i fer rodar la ruleta als grans casinos de Vichy, Evian, Karlsbad o Baden-Baden, es deixava caure a Bayreuth, per sadollar-se a les fonts líriques d'una nova estètica que era presentada com una nova fe (el Parsifal venia a ser-ne l'evangeli), perquè Jerusalem, ni Roma, ni la Meca, ni Ginebra, ja no li deien res. Turisme alpí i wagnerisme foren contemporanis amb més afinitats que no sembla...

 

FUENTE:

OBRES COMPLETES. Obra Catalana. Volum 25

Editorial Selecta, Barcelona 1970

Contáctanos