Contáctanos

Acceso Usuarios

[Lohengrin] Preludi

Por Richard Wagner

 

Semblava que del món ple d'odis i discòrdies n'havia desaparescut l'amor, car ja no's mostrava ni regia amb ses lleis la societat humana. En mig del xorc afany de lucre i de riqueses, únics reguladors de tot el tràfec mundà, sentia'l cor de l'home un inextingible desig de satisfer ses ànsies amoroses, desig qui creixia més ardent i indomitable com més la realitat amb ses opressions el condemnava a una inacció més restringida. L'origen i la fi d'aquest misteriós afany amorós foren portats per la imaginació encisada fora del món real, i desitjosa aquesta de consolar-se amb una imatge sensible d'aquell bé sobrenatural, li donà una forma meravellosa, la qual, atribuint-li baix el nom de «Sant Grial» el caràcter d'una cosa verament existent però remotament llunyana, dalí, cercà i féu objecte de ferventa fe. Era'l Grial el calze preuat en el qual un jorn el Salvador oferí als seus la beguda de comiat i en el qual després fou recollida la sang que vessà en la creu per amor als seus germans, sang que fou conservada en tota sa calor vital, com deu inestroncable d'eterna amor. Aquest calze de salvació ja li havia sigut pres una vegada a la humanitat indigna; fins que un estol d'àngels el baixà altra volta del cel a uns homes solitaris i fervorosos, deixant-los-hi en custòdia perquè amb sa contemplació fossin miraculosament enfortits i santificats, i consagrant així aquests éssers purs i escollits com campios terrenals de l'amor eterna.

Aquest miraculós davallament del Grial portat per un estol d'àngels i confiat als més benaurats dels homes, l'escollí el compositor de Lohengrin -car Lohengrin era un dels cavallers del Grial- com tema d'introducció musical del seu drama; siga-li, doncs, permès que ara'n faci un comentari, descrivint-lo en frases qui puguin suggerir a la imaginació les imatges evocadores de l'efecte musical.

Al començament, apar que un sobrenatural daler amorós permeti a l'esguard extasiat albirar com en el blau més pur de l'espai se condensa una aparició meravellosa, la qual, tantost perceptible, ja captiva màgicament; a poc a poc i en infinides línies, per moments més precises, passant dels contorns gairebé velats a la claretat més i més marcada, se dibuixa una prodigiosa munior d'àngels qui, conduint el calze sagrat, davalla insensiblement de les cèliques alçàries. Com més va l'aparició precisant-se i acostant-se més a la vall terrenal, escampa del seu si dolços i ubriagadors perfums: boirines enciseres n'ixen i davallen com daurats núvuls, envoltant i captivant els sentits meravellats, produint sensacions, trasbalsant fins al fons del cor i omplint l'ànima de la més gran veneració. En el pit del vident alternen les rauxes de la dolor endolcida pel goig, amb les del plaer inefable: tots el gèrmens oprimits de l'amor, desvetllats a la vida per l'encís vivificador de l'aparició, esclaten amb vehemència i's drecen amb impuls irresistible: i per més que l'ànima s'esplaï, no per ço els seus desitjos s'apaivaguen, sinó que volen esclatar en tensió extrema, inondant el cor d'un impuls d'abnegació, d'un afany de sacrifici, com mai l'hagi sentit l'ésser humà. I creix encara aquest sentiment, produint sensacions de plaers i delícies més i més sublims, com més la divina aparició s'apropa als sentits, i quan a la fi hom descobreix el mateix calze sagrat aparegut clarament a l'esguard, quan el Grial estén sos raigs de l'amor més sublim com una corona celestial qui inonda tots els cors, el contemplatiu cau en extàtica adoració. Llavors el Grial escampa ses benediccions damunt els adoradors, consagrant-los com cavallers seus; els raigs resplendents s'apaivaguen a pleret, produint una claror sempre més suau que s'estén per la terra com alenada inefable de delícies i ompla'l cor del devot d'una benaurança mai no somniada. Després l'estol d'àngels s'en vola endalt, bo i esguardant la terra amb joi pur: ells han tornat al món de la deu de l'amor qui s'era estroncada, han deixat el Grial en custòdia als homes purs, en els cors dels quals ha vessat sos dons benèfics, i en mig de la clara blavor celestial s'esboira l'augusta visió tal com abans era apareguda.

 

FUENTE:

LOHENGRIN. Ricard Wagner

Traducido por Joaquim Pena.

Associació Wagneriana. Barcelona, 1926, p. 6-7