Contáctanos

Acceso Usuarios

Tannhäuser, obertura

Por Richard Wagner

 

Comença l'orquestra amb el cant dels pelegrins; el cant s'apropa, va creixent fins a una poderosa expansió i després s'allunya.

Amb els darrers ressons del cant arriba el capvespre.

En fer-se nit, apareixen màgiques visions; una rosada boirina capvespral munta en remolins, sonen cants de joia voluptuosa i hom albira els moviments desordenats d'una dansa lasciviosa i horrorífica. Són les seduccions corruptores del Venusberg, les quals en les hores nocturnes s'amostren a aquells qui duen llur cor tot arborat d'un ardit daler sensual.

Atreta per la seductora visió, s'atança una gràcil figura masculina: és Tannhäuser, el cantaire de l'amor. Entona son altiu i gai himne amorós amb entusiasme provocatiu, com per a forçar envers ell el sensual encís.

Feréstecs crits de joia li fan de resposta: la rosada boira, atapeint-se, l'embolcalla; perfums encisadors l'amaren i li embriaguen els sentits. A la deleitosa lluor capvespral que s'escampa al seu davant, son esguard, penetrador de meravelles, albira una imatge femenina d'imponderable bellesa; escolta ensems el cant de les Sirenes, les quals amb dolces extremituds prometen a l'audaç la satisfacció dels seus desigs més desenfrenats. Venus mateixa li és aparescuda.

Llavors se li inflamen el cor i els sentits; un encès consumidor daler enardeix la sang de ses venes i amb força irresistible el va empenyent fins arribar davant mateix de la deesa, bo i entonant l'himne d'amor que ara endreça a llaor d'ella, portat d'un suprem encantament.

Com obeint la màgica invocació, s'obre davant seu el Venusberg, mostrant-li clarament la plenitud de ses meravelles: de tots indrets s'aixeca una cridoria d'alegria desfrenada i de goig impetuós; les Bacants, en l'embriaguesa del goig, envolten Tannhäuser amb fúria, i l'amenen entre llurs esbojarrades danses fins els mateixos braços ardents d'amor de la deessa, qui l'estreny amb xardor furiosa, sadollant-lo de plaer i emportant-se'l a les inassequibles llunyàries, a la regió del no-res.

FUENTE:

TANNHÄUSER

Traducción de Jeroni Zanné y Joaquim Pena

Associació Wagneriana. Barcelona, 1929, p. 8-9