Joventut. Periódich catalanista. Any III, nº144. 13-XI-1902
SIMBOLISME DE LA TETRALOGÍA WAGNERIANA
Per Amali Prim
 

En l'obra de Wagner poden apreciarse diferents simbols, ja s'estudihi en conjunt, ja en cada una de sas parts.

La lluyta per la possessió del Or (símbol de las miserias humanas, de las passions baixas y dels goigs materials) en contraposició als que sols desitjan ésser felissos per l'Amor (goig ideal, essencia de l'ànima, font eterna de vida) atravessa tota l'obra, dividint els personatges en dos grups. Els dels que sols desitjan conquerir l'Or y ab ell el domini material del món, renunciant al Amor qu'es la condició imposada per'assolir el poder (Alberich, Fafner, Hagen, etc.) y'l dels que despreciant las riquesas falsas y finitas del Or, buscan (ab més bon sentit) la seva felicitat en l'Amor, qu'es en la terra l'unich recort que'ns ha quedat del Paradís. Siegmund y Sieglinda y Brünnhilda son en la Tetralogía la hermosíssima personificació dels sers qu'en aquest món hi veuhen quelcóm més de lo que poden apreciar nostres sentits externs. La percepció intuhitiva de quelcóm més perfecte que la materia, fa que aquests personatjes cerquin fora del món material la satisfacció de sos desitjos supraterrenals. Wotan (la Voluntat) cedeix la herencia del món á la enamorada parella: Brünnhilda, la hermosa walkyria, y Siegmund, l'ignocent noy del bosch.

Apart d'aquest simbolisme grandiós de la supremacía del Amor sobre tot lo terrenal y fins sobre las delicias paradisíacas del Walhalla, el superb castell dels deus, (Brünnhilda, en elCapvespre diu á sa germana Waltraute que prefereix l'amor de Siegfried á tots els plahers del palau diví) y analisant l'obra en sas quatre parts, hi podém trobar símbols diversos. Vaig á citarne tres.

Les quatre estacions del any, poden veures perfectament reproduhidas en las quatre parts de que's composa la Tetralogía.

La primera (L'Or del Rhin) representaría l'Hivern. No es que s'hi vegin paisatges nevats, ni rius glassats. Aquesta obra que, segons l'inteligent wagnerófil francés Mr. Lavignac, es el preludi de la immensa sinfonía formada per las quatre obras que integran L'Anell del Nibelung, pot considerarse efectivament com la preparació, próhlech ó preludi de l'obra sencera. Es el germen de las altras tres; germen que, com la llevor enfonzada sota terra,'s desentrrotlla lentament en la foscor y entre mitj de las boyras del hivern. En L'Or del Rhin las ideas d'ambició y d'orgull s'engendran en el cervell d'aquells deus, nanos y gegants, embolcalladas entre las ombras de la conciencia inquieta y temerosa per la terrible maledicció del nibelung Alberich. Las boyras també invadeixen la escena, y'ls deus se marceixen sense la hermosa Freia (deesa de la joventut), com els arbres del bosch quan se troban faltats de la vivificadora llum del sol. De totas las intrigas, amenassas, lluytas y crims del Preludi, ne surtirán las altras tres parts de l'obra com de las entranyas de la Terra n'ixen las plantas que s'hi  amagavan en embrió durant l'hivern. Cap al final del Preludi las boyras van condensantse més y més, fins que brolla d'entre ellas el llamp aterrador. Els odis acumulats desde'l principi farán també esclatar la tempesta en el cor dels personatjes. Per fi apareix com un raig d'alegría, entre mitj de la tristesa y de la malhauransa produhidas per l'espectacle de las lluytas entre gegants y deus per la possessió del Or malehit, la hermosa arcada de colors al cel, com a senyal de que s'acosta la feconda y alegra Primavera.

El símbol es perfecte. El cor sembla aixamplarse al surtir de las tenebras del Prólech, ahont sols ha pogut contemplar ambicions, lluytas, crims y desgracias. El símbol de la Primavera podém trobarlo en la segona obra de la Tetralogía, La Walkyria, sobre tot en el primer acte.

El grandiós esclat passional de Siegmund y Sieglinda extasiats en la contemplació de la hermosíssima nit de primavera que sembla invitar á tots els ser á estimarse, es com l'allau de sava qu'ascendint impetuosament pel tronch de la planta desde las arrels ahont jeya retinguda per l'hivern fins á las més petitas brancas, se converteix en flors hermosas y de perfumada aroma al sentir el dols y ubriagador bes la florida Primavera. L'encís de la Naturalesa mostrant sas bellesas humanas y boscanas, fa neixe en el pit dels bessons l'ardenta passió qu'atiada per la furiosa persecució d'Hunding, l'ultratjat espós, y la proximitat del perill, s'havia de convertir més tart, al arribar l'estiu, de magnífica flor en riquíssim y saborós fruyt (Siegfried).

Al neixe aquest, comensa l'Estiu. Tot es alegría, forsa y vida. D'aquellas radiants y xamosas flors (Siegmund y Sieglinda) n'ha eixit un dols fruyt, ple de robustesa y de sava pura y verge. Las flors moren avans de surtir el fruyt, y per'xó'ls enamorats y desgraciats pares de Siegfried moren avans de que naixi aquest. Malaguanyda parella destrossada pel vent de la desgracia y de la fatalitat! Siegmund y Sieglinda son bessons, com de una mateixa planta ne surten els dos sexes que més tart s'han d'unir pera fromarne una de nova. Siegfried es la encarnació del vigor y la fortalesa del cos, junt ab la puresa y la ignocencia de l'ánima. Es el sol abrusador del estiu que brilla en una atmósfera de tranquilitat y de pau. Las tempestas del estiu son terribles, malgrat sian molt breus. Els esclats de joya de Siegfried duran curts moments, mes portan funestas consequencias pera qui'ls sufreix. Lluyta ab el Drach, y li atravessa'l cor ab son glavi. S'enutja ab Mime, y'l fa caure ab cop mortal. Wotan intenta barrarli'l pas, y pert la seva llansa sagrada. Quan acaba l'obra, brilla ab tot son esplendor el sol lluminós, enlluhernant ab sos raigs daurats á la tendra y enamorada Brünhilda, que reflexa la llum esplendent en sa armadura ferrenya de salvatje amassona.

Comensa'l Capvespre. El sol se'n va á la posta. Ve la Tardor. Llunyans pressentiments de mort enfosqueixen l'obra, y després d'un raig momentani de gran claror (segona part del Prólech), el sol va cayent rápidament cap á la mort. Aquell fruyt tan hermós d'aquells amors tan sublims, va perdent son vigor fins á morir en mans de Hagen. Al final de la Tetralogía l'acció's troba exactament igual qu'al comensament. Després de la tardor torna l'hivern, seguint sempre l'eternal cercle dels anys dels segles.

Altres símbols tanca sens dubte'l sentit profondament filosófich de la gran obra de Wagner. Els quatre elements de la Naturalesa poden véureshi perfectament dibuixats en cada una de sas quatre parts. L'aygua es l'element predominant de L'Or del Rhin (fons del Rhin, boyras, pluja, arch-en-cel, etcétera.) La Walkyria's pot considerar com la representació de totas las miserias, lluytas, y desgracias que tenen lloch sobre la terra (boscos, montanyas, habitació humana, etc.) Llum, aucells, remors misteriosas, veus del bosch, ecos, etc... tot enSiegfried ens fa pensar en la subtilesa del ayre com subtil es el pensament de Siegfried, l'ánima de Brünhilda, el foch que la rodeja y'ls seus amors puríssims ab l'héroe; y fins la figura ideal d'Erda'ns apareix com una visió fantástica rodejada de misteriosa llum blavenca. El foch es el factor principal de las nombrosas catástrofes del Capvespre. Ell crema'l cadavre de Siegfried, el cos de la infortunada Brünhida y son fidel Grane. El grandiós castell dels deus (obra de la forsa servint per cobdicia al orgull) també es destruhit per foch purificador qu'aniquila'l poder etern consagrat á l'ambició (Wotan).

Las quatre époques de la Historia poden véureshi també marcadas en las tres jornadas ab prólech de la incomparable Tetralogía wagneriana. La mitología ó prehistoria (Or del Rhin) ab sos personatjes fantástichs (deus, gegants, nanos y ondinas) y sos fets extraordinaris (pas del Rhin per l'arch-en-cel vers el Walhalla), es l'origen ó naixement de la llegenda (laWalkyria) barreja de personatjes y fets reals (amors de Siegmund y Sieglinda) y d'altres maravellosos y no histórichs (encantament del foch, Wotan, las walkyrias). Un període més avensat de la Historia es la tradició, que conta fets reals peró exagerats y desfigurats pel pas á travers de las generacions (gestas de Siegfried). Per fí tenim la veritable historia(Capvespre), ahont ja tots els personatjes y'ls fets son no solzament reals, sinó relativament próxims, y dels qu'encara se'n guarda algún vestigi (dinastia de Gibich, historia d'Alemanya).

Quánts y quánts més símbols podríam trobar encara en la inmensa y maravellosa obra L'Anell del Nibelung, una de las més grans é imponents d'en Wagner.

Massanet de la Selva, 22 octubre 1902.

 

Contáctanos